en trobar-me, em somriuen,
i em regalen un minut del seu temps.
Sortosos aquells que mai no em diuen:
aquesta història ja l'has explicada mil vegades!
Sortosos aquells que s'adonen
com la meva vista s'enterboleix
i són lents els meus reflexos.
Sortosos aquells que saben fer-me reviure,
to evocant-los, els meus records més bonics.
Sortosos aquells que escolten sense molèsties
quan la meva oïda ja és ressaguera per a escoltar el seu vers.
Sortosos aquells que em guarden al seu costat
i recorden que segueixo estant viu,
que m'han estimat com sempre,
i que algú encara pensa en mi.
Sortosos aquells que encara respecten
aquests peus i aquestes mans, ja mig morts.
Sortosos aquells que truquen a la meva porta
en la soledat de la residència o de l'asil.
Sortós tu, germà, amic, home,
que em portes flors el dia de l'aniversari.
Sortosos tots aquells que
des del llevant de la vida,
ens envieu, malgrat només sigui una salutació,
a aquells que caminem petjant ja,
amb ansietats, l'altra riba;
aquells que us esforceu per a entendre i fins ens envieu
un gest de pietat... i potser un petó.
Bienaventuranzas del Atardecer
Antonio Alonso
només té les nostres mans
per allargar-les a aquell
qui ho necessita.
Crist no té peus;
només té els nostres peus
per caminar amb aquell noi
o aquella noia que sempre caminen sols.
Crist no té llavis;
només té els nostres llavis
per consolar a aquell qui està trist.
Crist no té ajuda;
només té la nostra ajuda
per ser portadors del seu missatge.
Nosaltres som l'últim missatge de Déu
escrit en fets i en paraules.
Nosaltres som l'única Bíblia
que la gent pot llegir encara.
Text del segle XIV
no hi hauria simfonia.
Si la paraula digués: una paraula no pot fer cap pàgina...
no hi hauria llibre.
Si la pedra digués: una pedra no pot dreçar una paret...
no hi hauria casa.
Si la gota d'aigua digués: una gota d'aigua no pot fer un riu...
no hi hauria oceà.
Si el gra de blat digués: un gra no pot sembrar un camp...
no hi hauria collita.
Si l'home digués: un gest d'amor no pot salvar la humanitat...
mai no hauria justícia, ni pau, ni dignitat,
ni felicitat damunt la terra dels homes.
Amb diners podem comprar espectacle, però no alegria.
Amb diners podem comprar un esclau, però no un amic.
Amb diners podem comprar una dona, però no una esposa.
Amb diners podem comprar una casa, però no una llar.
Amb diners podem comprar aliments, però no gana.
Amb diners podem comprar medecines, però no salut.
Amb diners podem comprar diplomes, però no cultura.
Amb diners podem comprar tranquilitzants, però no pau.
Amb diners podem comprar favors, però no perdó.
Amb diners podem comprar la terra, però no el cel.
Amb diners podem comprar títols, però no honradesa.
Amb diners podem comprar benestar, però no felicitat.
Amb diners podem comprar coses i passar-ho bé (a estones),
però només estimant les persones podem ser feliços (sempre),
encara que, de vegades, no ens ho passem bé.
Traduït del francès i ampliat per Josep Codina
feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és:
donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.
perquè sabem que és una nova tasca,
un nou compromís, un nou esforç.
Però volem començar-lo amb entusiasme,
amb alegria reestrenada, amb illusió nova.
Sabem que estàs al meu costat,
en la meva família,
en les nostres coses i amics,
en la nostra pròpia persona.
Gràcies per aquest nou clarejar.
Gràcies per aquest nou començar.
Gràcies per aquesta presència teva.
Volem sembrar pau, solidaritat,
i amor entre els germans.
I sabem, Senyor, que aquesta tasca
la comencen cada dia molts germans
de qualsevol lloc de la terra
i això ens anima i ens empeny.
També et demanem per ells
i amb ells et diem:
BON DIA, SENYOR!
i de tots els qui viuen,
i dels qui han mort.
Tu que estàs en el cel,
i des d'allà ens mires a tots.
Que el teu Nom
sigui per tothom respectat.
Que puguem arribar
a conèixer el teu Regne,
amb el bé i tot el que Tu has fet,
a la terra i al cel,
Dona'ns, Pare, el millor aliment,
el pa aconseguit amb el nostre esforç.
Que tothom tingui menjar,
i que cada dia te'l sapiguem demanar.
Ajuda'ns a reconèixer
les nostres faltes.
Perdona el mal que fem,
així com nosaltres
perdonem els nostres companys.
Ajuda'ns a no caure
en les temptacions de cada dia,
que ens apartarien de Tu.
Amén.
Senyor, sóc un dels vostres petits
Enric Puig i Jofra
per la natura i els animals,
i per l'arc de sant Martí
que és tan bonic quan ha plogut;
pel sol que dóna llum i escalfor,
i que fa créixer a les plantes;
per la lluna i els estels
que ens illuminen en la nit;
per l'aigua que dóna vida;
pel foc que ens dóna escalfor,
i per la intelligència dels homes i les dones
i pels amics que ens estimen.
Senyor, sóc un dels vostres petits
Enric Puig i Jofra
que vols ser el nostre amic!
Dona'ns força per ajudar
els qui ho necessiten.
Ajuda'ns a fer el bé.
No ens abandonis.
Dona'ns força
per estimar tothom.
Dona'ns, també, treball.
Ajuda'ns a saber compartir.
Perdona'ns per les coses
que hem fet malament,
així com nosaltres hem de perdonar
els qui ens fan mal.
Ensenya'ns a seguir el camí de Jesús,
a no ser egoistes,
a no barallar-nos amb els amics.
No ens deixis sortir del camí del bé.
Amén.
Senyor, sóc un dels vostres petits
Enric Puig i Jofra
en començar aquest matí et volem
donar gràcies pels pares, amics,
monitors i professors,
que ens ensenyen a conviure,
a comportar-nos i a estimar.
Perdó,
perquè, a vegades
ens portem malament amb ells
Dona'ns forces
perquè, a vegades, no donem importància
als seus esforços.
Senyor, sóc un dels vostres petits
Enric Puig i Jofra
una manera molt bona
per pregar,
i també per poder estimar més
els meus companys.
Però sovint veig
que els nostres jocs
són una mostra d'egoisme
i de desamor.
També veig que tinc
molt de temps lliure durant el qual
podria fer moltes coses bones.
Però sovint veig també
que no aprofito com caldria
aquestes estones.
Ajuda'm Senyor,
a portar a terme
els meus bons propòsits,
i estimar més tothom
per mitjà del joc.
Enric Plantés
perdó per les coses mal fetes que he fet:
donar puntades de peu,
fer enfadar als monitors,
fer enfadar als meus amics,
per les paraulotes que se m'han escapat.
Gràcies, per les coses ben fetes:
ajudar un company,
deixar el meu material en els tallers,
ajudar als altres,
deixar jugar a tothom.
Pare, fes que cada dia les coses vagin millor.
Ajuda'm a comprendre els altres
i dona'm la força d'estimar.
Ajuda'm a superar les meves equivocacions.
Senyor, sóc un dels vostres petits
Enric Puig i Jofra
a fer que cada dia sigui una festa.
Dona'm una ànima, Senyor,
que contagi l'alegria
per allà on passi.
Una ànima que no conegui
l'avorriment, ni el remugueig,
ni el crit, ni la queixa.
Dona'm Senyor, el sentit de l'humor,
fes-me capaç de riure d'un acudit
perquè sàpiga treure una mica d'alegria
i contagiar-la als altres.
Fes-me Senyor, música
perquè els qui estan tristos
s'aixequin a ballar-la.
Fes-me Senyor, serpentina i confetti
per vestir de mil colors
als cares-llargues i avorrits.
Fes-me Senyor, fanalet
per donar llum i calor
en els de cor solitari.
Senyor, fes que el meu cor
salti i balli,
rigui i canti,
a la teva festa,
la festa de l'AMOR
entre tots els homes i dones,
nens i nenes.
Senyor, si alguna vegada trobem algun noi o noia
que no ens ofereix el seu somriure,
ajudan's a ser generosos,
ajudan's a donar-li el nostre somriure,
perquè ningú no té tanta necessitat d'un somriure
com aquell que no pot donar-ne als altres.
Antoni Mallol
Jo sóc fill teu i germà de tothom.
Tu estàs amb tots nosaltres.
Sigui lloat, adorat i respectat el teu Nom.
Sigui sempre amb nosaltres el teu Esperit,
d'amor, de bondat i de pau.
Ajuda'ns a fer el que tu vols,
sempre i en tot lloc.
Perdona'ns el mal que fem
als nostres germans.
Ensenya'ns a perdonar els altres
com ho fas tu.
Ajuda'ns a esforçar-nos a ser bons
i allunya'ns del mal, de la malaltia,
de l'odi i de l'enveja.
Amén.
Senyor, sóc un dels vostres petits
Enric Puig i Jofra
Vós ens heu confiat la construcció del nostre món,
que és també el vostre Regne.
Voleu que ens fem responsables
i ens demaneu que hi siguem
actius i creadors.
Gràcies, per la confiança que ens manifesteu;
ajudeu-nos a produir
fruits abundants per a bé
dels nostres germans,
i perquè vagi essent realitat
el vostre Regne, aquí a la terra
com ho és en el cel.
Missa Familiar
Vós sempre vau ser autèntic.
És difícil de ser-ho
quan sabem que això
ens pot conduir a la creu
o ens pot fer perdre amistats.
Quan Pere us volia convèncer
perquè no anéssiu a Jerusalem
on us havien de condemnar a mort,
Vós us vau mantenir ferm. Feu-me valent
com ho vau ser Vós davant Pere,
per a dir «no» als qui voldrien
allunyar-me del camí
del deure i de la missió;
feu-me fort per a portar amb amor
la Creu de la fidelitat.
Missa Familiar
per la indumentària dels escribes
ni pels bitllets dels rics;
detesteu la pregària de l'orgullós
i l'almoina de l'autosuficient.
Però acolliu i admireu
l'ofrena de la vídua,
la generositat del samarità,
la pregària del publicà, el got d'aigua ofert per amor.
Senyor, doneu-me un cor senzill i transparent
perquè pugui actuar sempre
amb un amor responsable i solidari.
Missa Familiar
un cop més ens recordeu l'essencial:
Estimar Déu i els germans
amb tot el cor, amb tota l'ànima
amb tota la vida.
Les pregàries, sense amor,
són paraules buides;
les bones obres, sense amor,
tenen poc valor;
els sacrificis, sense justícia,
us desagraden.
Ajudeu-nos a abandonar els camins
de la rutina espiritual
i de les pràctiques sense amor;
doneu-nos l'autenticitat de cor.
Missa Familiar
l'Advent ens anuncia la vostra vinguda.
Sou el germà que ve a casa
per a portar-nos un missatge
d'amor i de salvació de part del Pare.
El nostre cor de fills
hauria de bategar d'impaciència
esperant la vostra vinguda.
Però ja ho sabeu,
estem tan aferrats a la terra,
tan encegats per les coses materials
i tan preocupats pel quotidià
que ja no donem gaire importància
a l'amor del Pare i a la Vida eterna.
No us estranyeu si avui,
com ara fa dos mil anys a Betlem,
els de casa vostra,
ens mostrem indiferents a la vostra vinguda.
Veniu, truqueu a la nostra porta, desvetlleu-nos,
perquè puguem comprendre i acollir
l'amor i la vida del Pare
que Vós ens porteu com a missatge
de felicitat i salvació.
Missa Familiar
enmig d'un món marcat
per la guerra, la injustícia i l'egoisme,
tenim necessitat d'imaginar-nos
una humanitat feliç i solidària;
una humanitat basada en el respecte i en l'amor.
Amb el profeta Isaïes,
deixeu-nos somiar un món
on el llop pugui conviure amb l'anyell,
i el vedell amb el lleó;
un món on no se sentin mai més els canons,
on els homes ja no aprenguin cants de guerra,
i on només ressonin cants d'amor i fraternitat.
La vostra vinguda ens diu que això és possible
si des d'ara ens decidim a seguir-vos
pel camí de l'amor, del perdó i del do.
Senyor, estem tan destrossats
que, sovint, ja no gosem somiar l'esperança
i ens costa creure en el vostre missatge.
Doneu-nos el vostre Esperit
perquè, des d'ara, sapiguem somiar
un món de Vida i de felicitat per a la humanitat,
el món que el Pare ens proposa i ofereix.
Missa Familiar
quan estic malalt,
demano la salut al metge;
quan estic trist i preocupat,
busco reconfort i ajuda en l'amic.
Avui vinc a Vós
perquè m'ajudeu a ser una persona
ferma, valenta i decidida.
Vós coneixeu les meves febleses:
febleses del cor,
febleses de la voluntat,
febleses del caràcter,
febleses del cos,
febleses de l'esperit...
Veniu a guarir-les amb la força de l'Esperit.
Doneu-me el desig de la lluita i de l'esforç;
però, també, la paciència i la humilitat
per acceptar-me feble i limitat
sense perdre mai l'esperança
i sens abandonar la lluita.
Senyor, feu-me costat, us necessito.
Missa Familiar
Una dona de la nostra terra és la vostra mare.
Ella us ha portat i us ha donat la vida;
us ha format en el caliu del seu amor.
El vostre cor ha bategat
al ritme del seu cor;
la seva sang corre per les vostres venes;
gràcies a ella sou de la nostra família
i, en Vós, nosaltres som de la família de Déu.
Maria,
mare de Jesús i mare nostra,
en Vós, els homes hem trobat Déu;
en Vós, Déu s'ha unit per sempre als homes;
en Vós, es realitza la salvació de la humanitat;
en Vós i per Vós, la vida eterna
és una realitat permanent.
Gràcies pel vostre «SI» valent i decidit;
gràcies per la vostra confiança en Déu;
gràcies per la vostra disponibilitat salvadora.
Doneu Jesús, el vostre fill, a la humanitat
encara que molts no us reconeguin com a mare
i restin indiferents a la presència del vostre fill.
Santa Maria, mare de Déu, pregueu per nosaltres!
Missa Familiar
Hem deixat el nostre poble,
els pares, germans i altres persones
per compartir, durant una setmana,
en aquest lloc,
les nostres alegries i serveis.
Volem conviure junts.
Volem divertir-nos i fer divertir.
Volem aprendre a compartir.
Volem aprendre a pregar.
Us demanem que ens ajudeu a dur a terme
això que ens proposem.
Potser algun moment
ens constarà i fallarem,
però doneu-nos les forces suficients
per tornar a reprendre
aquest camí
que avui
ens proposem seguir.
Només té les nostres per a construir
un món on habita la justícia.
Jesús no té peus.
Només té els nostres per a posar en marxa
la llibertat i l'amor.
Jesús no té llavis.
Només té els nostres per a posar en marxa
la llibertat i l'amor.
Jesús no té mitjans.
Només té la nostra acció per a aconseguir
que tots els homes siguin germans.
Jesús nosaltres som el teu evangeli,
l'únic evangeli que la gent pot llegir,
si les nostres vides són obres i paraules eficaces.
Jesús dóna'ns la teva força moral
per a desenvolupar els nostres talents
i fer bé totes les coses.
pel vent que fa volar l'estel
i ens escabella,
pel germà sol
que ens fa radiant
l'hora de joc,
i per la pluja
que renta la teulada
i sobre el vidre canta,
i per la fruita
que ens crida
de la branca més alta,
i pels amics,
els ferms,
i els que ho són menys,
i per la rialla
que a tots ens agermana,
et donem gràcies, Senyor.
Nosaltres voldríem que tot el món, cada dia, fos una gran colònia i que Tu fossis el cap.
Al matí, la gent no s'aixecaria per força com ara. Tindria motius per esperar l'albada amb illusió,
perquè a colònies cada dia és nou, esperat, sorprenent, illusionat, viu...
El treball angoixat dels homes d'aquest país esdevindria un gran joc. Un gran joc ple d'allicient
en el qual no hi hauria vencedors ni vençuts perquè les mans fines i les rugoses s'encaixarien en
un compromís de joc net.
La recerca apassionada d'un moment de felicitat falsificada
es convertiria en un clima permanent de felicitat veritable; la profunda felicitat que produeix
viure un mateix esperit d'amor.
I, en comptes de la rutina i la monotonia, hi hauria al cor de cada u com un raig de llum que
ompliria cada moment de creativitat, d'esforç, de pau...
Al capvespre, el sol es pondria discretament, bellament i els homes s'asseurien en rotllana,
agermanats, a l'escalfor d'un etern foc de camp, disposats a compartir i estimar.
Senyor, ajudeu-nos a fer d'aquest món una gran Colònia.
Miquel A. Ferrés
Ell m'ha fet feble, a fi que aprengui humilment a obeir.
Jo havia demanat la salut per fer grans coses.
Ell m'ha donat la malaltia perquè faci coses millors.
Jo havia demanat la riquesa per poder ser feliç.
Ell m'ha donat la pobresa perquè pugui ser assenyat.
Jo havia demanat el poder per ser apreciat dels homes.
Ell m'ha donat la feblesa a fi que senti necessitat de Déu.
Jo havia demanat un company a fi de no viure sol.
Ell m'ha donat un cor a fi que pugui estimar tots els meus germans.
Jo havia demanat coses que poguessin alegrar la meva vida.
Jo he rebut la vida a fi que em pugui alegrar de totes les coses.
No he rebut res del que havia demanat
però he rebut tot allò que havia esperat.
Malgrat jo mateix,
les meves pregàries no formulades han estat escoltades.
Jo sóc, entre els homes, el més abundosament omplert.
Text anònim, gravat sobre una placa de bronze
en un Institut de Readaptació de New York.
per «escoltar la música de les coses
i la respiració dels éssers»...
Si trobéssim el temps
per aprendre de nou els gestos
senzills i «espolsar la rutina de tots
els replecs de la nostra ànima»...
Si trobéssim el temps
per encisar-nos i sorprendre'ns,
i admirar tot allò de bonic, veritable,
i bo que hi ha al nostre entorn...
Llavors, i només llavors,
coneixeríem, potser, què significa
VIURE!
A pesar de todo...
Ed. Sal Terrae
aprèn a CONDEMNAR.
Si un infant viu amb HOSTILITAT,
aprèn a BARALLAR-SE.
Si un infant viu AVERGONYIT,
aprèn a SENTIR-SE CULPABLE.
Si un infant viu amb TOLERÀNCIA,
aprèn a ser TOLERANT.
Si un infant viu amb ESTÍMUL (ENCORATJAMENT)
aprèn a CONFIAR.
Si un infant viu APRECIAT,
aprèn a APRECIAR.
Si un infant viu amb EQUITAT,
aprèn a ser JUST.
Si un infant viu amb SEGURETAT,
aprèn a tenir FE.
Si un infant viu amb APROVACIÓ,
aprèn a ESTIMAR.
Si un infant viu amb ACCEPTACIÓ i AMISTAT,
aprèn a TROBAR AMOR en el món.
Poster editat per Filium.
Traducció Joan Busquets
i especialment el nostre germà sol,
que dóna el dia i ens illumina,
i és bell i radiant i de gran resplendor.
El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa.
Lloat sigues, Senyor, per la germana lluna
i els estels; en el cel els formares
resplendents, preciosos, bells.
Lloat sigues, Senyor, pel germà vent;
per l'aire i la boirada, la serenor i els temps
d'ells, a les criatures dónes sosteniment.
Lloat sigues, Senyor, per la germana aigua
que és útil, humil i preciosa i casta.
Lloat sigues, Senyor, pel germà foc que illumina
la nit i és bell i joiós i vigorós i fort.
Lloat sigues, Senyor, per la nostra germana terra
que ens nodreix i governa,
regalada amb fruits, d'acolorides flors i herbes.
uneix el cel i la terra,
Déu i els homes.
Però només els senzills,
els qui tenen un cor de pobre,
un cor que es meravella davant la vida!
i saben escoltar el cant dels àngels,
poden descobrir Déu
en la fragilitat d'un infant,
en la mirada serena d'una mare,
en la música i en els estels...
Senyor,
en aquest dia de Nadal,
us demanem que ens doneu
un cor senzill i transparent
perquè us sapiguem veure i estimar
en l'Infant que arriba al món,
en la mare que acarona el seu fill,
en el pare que estima la família,
en el vell que confia en Vós.
Que en la nostra vida tot sigui
un cant de glòria a Déu que ens estima
i un cant de pau per els homes,
que Déu estima i ens confia,
perquè, en el món,
cada dia sigui NADAL!
Missa Familiar
en els ulls d'un infant.
És Nadal quan deixes caure les armes
i fas néixer la pau.
És Nadal quan poses fi a una guerra
i s'enllacen les mans.
És Nadal quan fas recular la misèria
amb la teva generositat.
Cada dia podria ser Nadal a la terra
perquè Nadal, germans, és l'AMOR.
És Nadal quan apareix l'esperança
d'un amor més real.
És Nadal quan mor la mentida
i reneix la fidelitat.
És Nadal quan el sofriment troba
la dolcesa de l'amistat.
Cada dia podria ser Nadal a la terra
perquè Nadal, germans, és l'AMOR.
És Nadal en els ulls del pobre abandonat
que visites a l'hospital.
És Nadal en el cor del marginat
que aculls a la teva llar.
És Nadal en les mans del famolenc
que rep un bocí del teu pa.
És Nadal per als homes de totes les races
que viuen la fraternitat.
Cada dia podria ser Nadal a la terra
perquè Nadal, germans, és l'Amor.
C'est Noël tous les jours
John Littleton
Missa Familiar
Per això us sap greu que no siguem bons del tot.
Voleu que visquem contents i que siguem feliços.
Sabeu que no ho podem arribar a ser,
si no ens estimem de debò els uns als altres.
Avui venim confiats a demanar-vos perdó
per les nostres manques d'amor.
Volem reconciliar-nos amb Vós i amb els germans.
Ajudeu-nos a ser millors cada dia.
Missa Familiar
perquè no us canseu mai de nosaltres.
Ens estimeu sempre, fins i tot quan pequem.
Gràcies pel perdó que ens heu donat avui.
Ajudeu-nos a ser sempre bons amics vostres
i a seguir el camí que ens proposeu.
Ens volem esforçar per estimar
el Pare del cel i els germans
com Vós els estimeu.
Missa Familiar
però només l'Amor fa sants.
Els manaments tranquillitzen,
l'Amor responsabilitza.
Les normes donen seguretat,
l'Amor és una aventura.
Els preceptes engendren passivitat,
l'Amor és creador.
Les ordenances massifiquen,
l'Amor personalitza.
Els decrets generen dependència,
l'Amor ens fa lliures.
Les regles demanen compliment,
l'Amor reclama iniciativa.
La legislació causa temor,
l'Amor dóna confiança.
La llei ens divideix,
l'Amor unifica.
Els preceptes tenen terme,
l'Amor és infinit.
Ignasi Ribas
per la natura que has creat, per la terra i el mar,
per les muntanyes, les valls i els rius,
per les persones que treballen la terra
i recullen els aliments dels camps.
Gràcies, Senyor,
pels animals que ens fan companyia,
pel sol que ens dóna llum,
pel treball que ens ajuda a viure,
pels arbres que ens donen fruita,
fusta i fulles que fan ombra.
Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu,
pels arbres de la terra i els peixos del mar,
pel cel, l'aigua i el foc, per les fines herbes.
Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu,
pels estels i els núvols, per la mort i per la vida,
pel vent, el sol i la lluna.
Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu,
que tot ens ho ha donat.
Gràcies, Senyor,
perquè tothom té l'oportunitat de viure
i de gaudir de les coses
que tu ens proporciones.
Et demano
que els homes i les dones sapiguem
contemplar i agrair això que ens dónes.
Senyor, et dono gràcies
per les coses que ens has donat
la natura,
les quatre estacions,
el fruit de les plantes,
l'amistat entre les persones,
fins i tot entre els enemics.
Senyor, et dono gràcies
perquè quan fem una cosa mal feta
et podem demanar perdó.
Missa Familiar
amb una nova llum del cos i de l'Esperit.
Gràcies, Senyor, pel color de les flors.
Gràcies pel cel blau i pel mar i la neu.
Gràcies per la pluja i el vent.
Gràcies per totes les coses maques
que miro en aquest moment.
Gràcies, Senyor,
perquè puc contemplar el vostre rostre
reflectit en la mirada dels amics,
en la seva pau i en la seva tristesa,
en la seva alegria i en el seu dolor.
Gràcies, Senyor,
perquè junts mirem el món
i perquè puc ser amic vostre.
Es l'hora de parlar amb el Senyor.
Catequesi d'infants.
Caputxins de Sarrià.
fèiem amics, coneixíem altres nens.
Quin cel més blau que veiem,
i quantes estrelles hi ha en la nit!
Collíem flors, fruíem de l'ombra de molts arbres,
bevíem aigua fresca de les fonts,
i els ocells ens alegraven amb els seus cants.
I, quan tornàvem a casa,
quantes coses podíem explicar als pares!
Jesús, fes que aquest somni sigui realitat.
Ara preguem.
Escola Pia de Catalunya
Hem deixat la nostra ciutat,
els pares i els germans
i altres persones,
per compartir, durant un dies,
en aquest lloc, les nostres alegries i serveis.
Volem conviure junts.
Volem divertir-nos i fer divertir.
Volem aprendre.
Us demanem que ens ajudeu a dur a terme
això que ens proposem.
Potser en algun moment
ens costarà i fallarem,
però doneu-nos les forces suficients
per tornar a reprendre aquest camí
que avui ens proposem seguir.
D'un llibret de pregària
del CIJAC.
per la natura que trepitgem,
pels rius que embrutem,
per la bomba atòmica,
els diners que malgastem.
Perdó, Senyor,
per donar-li més importància als videojocs,
per finar-nos en la marca dels texans,
per l'enveja que tenim dels companys.
També us volem dir, Senyor,
que no sempre ho fem malament.
Sabem que tu, Senyor,
ets feliç quan estimem als amics,
quan no tirem papers al terra,
quan no ens barallem amb els germans,
quan sabem compartir el que tenim.
Ajudan's, Pare, a esforçar-nos
i a millorar cada dia una mica més.
D'un llibret de pregària
del CIJAC.
mare de Déu i mare nostra,
que sentim sempre la pau del Senyor.
Que la nostra mirada
sigui sempre neta i clara.
Que els nostres llavis
pronunciïn només
paraules d'encoratjament.
Que el nostre caminar sigui ferm,
i la nostra actitud valenta.
Que el nostre cor
estigui sempre obert per estimar tothom.
Que els nostres passos ens dirigeixin
cap allà on podem ser útils.
Que la nostra vida
sigui radiant i generosa,
com la vostra, Mare de Déu.
D'un llibret de pregària
del CIJAC.
et demanem aprendre la lliçó
de la teva creació:
El sol illumina tots els homes
sense cap distinció.
La pluja rega tots els camps.
La neu cobreix les altes muntanyes.
El mar toca totes les ribes.
L'aire el respirem tots.
Tu, ens ho has donat
perquè en disfrutem tots.
Senyor,
per què nosaltres no fem igual?
Per què ens dividim, separem,
fem la guerra?
Per què ens rebutgem per fets
tan naturals com el color de la pell,
la diferència de parla, les diferències de religions?
Senyor,
que descobrim que tots som fills teus,
i que Tu ens estimes sense fer cap diferència.
Fes-nos més germans de tots.
Fes-nos oberts i acollidors com
el teu sol, la teva pluja, la teva neu,
el teu mar i el teu aire.
D'un llibret de pregària
del CIJAC.
gràcies d'aquesta nit que comença.
Avui hi ha gent que ha patit,
Pare, dona'ls un cop de mà.
Avui jo no he estat allò que hauria
d'haver estat.
Fes-me millor, Déu meu.
Menys exigent amb els altres,
més pacient,
més fort,
més veritable amb les meves paraules,
més actiu amb els meus treballs,
més rialler també,
i que demà sigui més ferm que avui.
Gràcies d'aquest dia que s'acaba,
gràcies d'aquesta nit que comença.
D'un llibret de pregària
del CIJAC
tu has tingut calor,
tu has fet grans caminades,
has conegut els pescadors.
Com jo,
t'ha agradat la nit
dolça i tranquilla.
Jo estic content de saber
que has estat un home igual
a tots els homes del teu país.
Jo estic content de conèixer-te,
però m'agradaria saber més coses de tu.
Tu ja em coneixes, m'has cridat pel meu nom.
Ja que sóc el teu amic
busco tot el que puc fer amb tu:
Comparteixo.
Dono.
Perdono.
Faig les paus.
D'un llibret de pregària
del CIJAC.
hem estat jugant
i fent esport tot el dia.
Ha estat intens i cansat,
però ens hi em esforçat
i ens em divertit molt.
N'hi ha que han corregut força
i d'altres que juguen a xarxa molt bé.
N'hi ha que neden millor que els peixos
i n'hi ha que els costa d'arribar...
Intentar guanyar aquestes proves
és emocionant,
però tot i així, Pare,
el que més m'ha agradat
ha estat el fet d'estar tots junts,
animant-nos els uns als altres,
dinant per equips,
comentant la jugada,...
Pare, et donem gràcies perquè dies
com el d'avui ens ajuden a fer nous amics.
Fes que a partir d'ara no ens costi tant
relacionar-nos amb tothom.
D'un llibret de pregària
del CIJAC.
tu ens vares dir que estiguéssim units,
però nosaltres no ho vàrem entendre i
encara no ho hem entès.
Moltes vegades volem fer la nostra.
Som egoistes i els altres ens fan nosa.
Som creguts i orgullosos i els altres ens hi sobren.
Som individualistes i ens agrada anar sols.
Avui et demanem
que ens ajudis a viure units,
a saber comptar amb l'altre,
a no fer les coses sols,
a compartir-ho tot.
D'un llibret de pregària
del CIJAC.
per tot allò que ens dones:
Pel sol, que fa el dia i ens illumina.
Per la lluna i els estels que són
un signe brillant i clar de la teva
presència en la fosca nit.
Pel vent i pel foc.
Per l'aigua i per la terra que ens nodreix,
ens dóna fruits variats, flors i arbres.
Lloat siguis, Senyor meu,
per estar sempre en mig nostre.
D'un llibret de pregària
del CIJAC.
aquesta pregària serà curta,
però em sembla que et quedarà ben clar
el que et vull demanar.
Et parlo de tu perquè et tinc molta confiança,
i sóc amic teu, encara que per a tu no sóc res.
Jo voldria que tots els nois
tinguessin la mateixa sort
de tots els qui som aquí,
i recorda que a vegades ens queixem
de tenir poques coses
i no pensem en aquells nois
que no tenen ni una casa humil!
Senyor, que així sigui!
D'un llibret de pregària
del CIJAC.
Ells em van dir que tu no existies pas
i com un beneit m'ho vaig creure.
L'altra tarda, des del fons d'un forat d'obús
vaig veure el teu cel...
Tot de cop vaig comprendre
que m'havien dit una mentida.
Si m'hagués entretingut més a mirar
les coses que has fet
hauria vist ben clar que aquella gent
refusava de nomenar a un gat un gat.
Jo em pregunto, Déu, si consentiries
a estrenye'm la mà...
I tanmateix, endevino que tu comprendràs.
És curiós que m'hagi estat necessari de venir
a aquest lloc infernal
abans de tenir temps de veure
el teu rostre.
Jo t'estimo terriblement:
vet aquí el que vull que sàpigues.
Hi haurà aviat un combat horrible.
Qui sap? Potser arribi a casa teva
aquest vespre mateix...
No hem estat camarades fins avui
i em pregunto, Déu meu,
si m'esperaràs a la porta.
Té, mira, estic plorant.
Jo, vessar llàgrimes.
Ah! si t'hagués conegut més aviat...
Bé, anem, cal que me'n vagi.
És curiós, d'ençà que t'he trobat
ja no tinc por de morir.
A reveure!
Aquest text va ser trobat damunt del
cos d'un soldat americà quan el
desembarcament a Àfrica del Nord
durant la 2a. Guerra Mundial.
Ultima revisió Dijous 14 d'agost de 1997