La Realitat més enllà de l'Aparença

 
ARA...
 
 
English version
Galileu, Russell, Wheeler, Riemann, Hilbert, Kaku,Thorne
~Més enllà de la manera familiar de mirar les coses~

No hem de fer més que tancar-nos dins d'un armari i començar a pensar en el fet de ser allà dins, en l'estranya forma del nostre propi cos en la foscor, en el fantàstic personatge que és un mateix, i en altres sensacions semblants, perquè aparegui la curiositat tant pel detall com per l'ésser en general i comprovar que allò únic que l'endormisqueja és la familiaritat.

Williams James (1842-1910), Some problems of philosophy
~L'home emmirallat per ombres~

¿Com poden aquells presoners veure res més que no siguin les seves ombres, si no se'ls ha permès mai moure el seu cap?

Plató, La República
La història del pensament científic és la història del canvi dels conceptes. En l'inici les coses són enteses tal i com les veiem. Galileu, però, ja distingirà entre allò que ens mostren els sentits i allò que les coses realment són. La física moderna, amb Einstein al davant, acabarà dubtant de l'existència d'un temps i un espai absoluts; els mecànics quàntics afirmaran que no es pot conèixer la realitat sense veure-la tenyida per l'observador.
Espai i temps són els conceptes que a les acaballes d'aquest segle estan més capgirats. La reflexió científica ha portat a que avui es parli de múltiples universos i de viatges pel temps. Malgrat que ens movem en un món que sembla tenir sols tres dimensions, a part del temps, la porta està oberta per a parlar d'una realitat de, pel cap baix, 10 dimensions. En resum, les aparences enganyen.
D'Aristòtil a Galileu
L'univers d'aquest inici de segle
La relativitat
Forats negres
L'Hiperespai
La Mecànica Quàntica
La visió de Wheeler
Per anar més enllà


D'Aristòtil (segle IV a.C.) ve la primera classificació del que hi ha. Ell va diferenciar allò essencial d'allò accidental d'una cosa. Afirmà que sols es pot fer ciència d'allò essencial, de la substància. Avui continuem interpretant la realitat així, parlant d'allò substancial o fonamental i d'allò secundari... i veient la realitat plena de coses.
Encara som molt aristotèlics quan parlem de pedres, animals, vegetals i humans -és el que s'ha convingut anomenar sentit comú.

Galileu (segle XVII) encetant la revolució filosòfica que acompanyà la revolució científica de l'època, afirmà que les essències sols les podrem conèixer en estat de beatitud -és a dir, en l'altre món. Ara i aquí sols podem obtenir algun coneixement de les qualitats accidentals.
A partir de llavors, començà a desaparèixer la substància (-és un no sé què, afirmà John Locke) i la física va començar a treballar sobre qualitats com l'espai, el temps, el moviment, etc. Sobre allò que Aristòtil havia vaticinat que no podia entrar en el cabàs del coneixement científic.
Al llarg del segle XVII, la realitat fou reduïda a àtoms i moviment -quelcom que restava més enllà dels sentits.
El segle XX ha posat en solfa aquesta vella manera de mirar les coses.


L'Univers des del prisma de finals del segle XX

Galàxia Sabem que vivim en un planeta que gira a l'entorn d'una estrella situada en un extrem d'una galàxia espiral, la qual està prop dels afores d'un supercúmul de galàxies, la posició del qual ve determinada respecte a un grup de supercúmuls veïns que, en conjunt, alberguen unes quaranta mil galàxies esteses a través d'un bilió d'anys-llum cúbics d'espai.
Sabem també quan hem entrat en escena: fa prop de cinc mil milions d'anys que es formaren el Sol i els seus planetes, en un univers en expansió que probablement té una edat entre dos i quatre cops més gran. S'han determinat els mecanismes bàsics de l'evolució en la Terra, trobat proves també d'evolució química a escala còsmica i après suficientment física com per investigar la naturalesa en una ampla gamma d'escales, des dels bellugadissos quarks fins el vals de les galàxies.

Timothy Ferris Coming of Age in the Milky Way



Aquesta pàgina està a la Web
des del dia 1 de juliol de l'any 1996.

Darrera modificació: 29/12/2006

Lloc web creat per Antoni Albert Professor de Filosofia i Màster en Història de la Ciència.