|
||
|
English
version
|
||
|
|
|
|
||
|
English
version
|
||
|
|
|
| ||||||||
No hem de fer més que tancar-nos dins d'un armari i començar a pensar en el fet de ser allà dins, en l'estranya forma del nostre propi cos en la foscor, en el fantàstic personatge que és un mateix, i en altres sensacions semblants, perquè aparegui la curiositat tant pel detall com per l'ésser en general i comprovar que allò únic que l'endormisqueja és la familiaritat. Williams James (1842-1910), Some problems of philosophy |
¿Com poden aquells presoners veure res més que no siguin les seves ombres, si no se'ls ha permès mai moure el seu cap? Plató, La República |
|||||||
| La història del pensament científic és la
història del canvi dels conceptes. En l'inici les coses són enteses tal
i com les veiem. Galileu, però, ja distingirà entre allò
que ens mostren els sentits i allò que les coses realment són.
La física moderna, amb Einstein al davant, acabarà dubtant de l'existència
d'un temps i un espai absoluts; els mecànics quàntics afirmaran que no es pot conèixer la realitat sense veure-la tenyida per
l'observador. Espai i temps són els conceptes que a les acaballes d'aquest segle estan més capgirats. La reflexió científica ha portat a que avui es parli de múltiples universos i de viatges pel temps. Malgrat que ens movem en un món que sembla tenir sols tres dimensions, a part del temps, la porta està oberta per a parlar d'una realitat de, pel cap baix, 10 dimensions. En resum, les aparences enganyen. |
||||||||
|
| ||||||||
| ||||||||
|
||||||||
|
| ||||||||
Galileu
(segle XVII) encetant la revolució filosòfica que acompanyà la revolució
científica de l'època, afirmà que les essències sols les podrem conèixer
en estat de beatitud -és a dir, en l'altre món. Ara i aquí sols podem
obtenir algun coneixement de les qualitats accidentals.
A partir de llavors,
començà a desaparèixer la substància (-és un no sé què, afirmà John
Locke) i la física va començar a treballar sobre qualitats com l'espai, el
temps, el moviment, etc. Sobre allò que Aristòtil havia vaticinat que no podia
entrar en el cabàs del coneixement científic.
Al llarg del segle XVII, la realitat fou reduïda a àtoms i moviment -quelcom
que restava més enllà dels sentits.
El segle XX ha posat en solfa aquesta
vella manera de mirar les coses.
 |
Sabem que vivim en un planeta que gira a l'entorn d'una estrella situada en un extrem d'una galàxia espiral, la qual està prop dels afores d'un supercúmul de galàxies, la posició del qual ve determinada respecte a un grup de supercúmuls veïns que, en conjunt, alberguen unes quaranta mil galàxies esteses a través d'un bilió d'anys-llum cúbics d'espai. | |
Sabem també quan hem entrat en escena: fa prop
de cinc mil milions d'anys que
es formaren el Sol i els seus planetes, en un univers en expansió que probablement
té una edat entre dos i quatre cops més gran. S'han determinat els mecanismes
bàsics de l'evolució en la Terra, trobat proves també d'evolució química
a escala còsmica i après suficientment física com per investigar la naturalesa
en una ampla gamma d'escales, des dels bellugadissos quarks fins el vals
de les galàxies.
Timothy Ferris Coming of Age in the Milky Way | ||
|
|
 |