Poema IV

I	Axí com cell      qui desija vianda per apagar      sa perillossa fam, e veu dos poms      de fruyt en hun bell ram, e son desig      egualment los demanda, no·l complirà      fins part haja·legida, sí que·l desig      vers l'un fruyt se decant, axí m'à pres      dues dones amant, mas elegesch      per haver d'Amor vida.	5
II	Sí com la mar      se plany greument e crida com dos forts vents      la baten egualment, hu de levant      e altre de ponent, e dura tant      fins l'un vent ha jaquida sa força gran      per lo més poderós, dos grans desigs      han combatut ma pensa, mas lo voler      vers hu seguir dispensa; yo·l vos publich:      amar dretament vós.	10         15
III	E no cuydeu      que tan ignoscent fos que no vehés      vostr·avantatge gran; mon cors no cast      estava congoxan de perdre loch      qui l'era delitós. Una rahó      fon ab ell de sa part, dient qu·en ell      se pren aquest·amor, sentint lo mal      o lo delit major, sí qu·ell content,      cascú pot ésser fart.	20
IV	L'enteniment      a parlar no vench tart, e planament      desféu esta rahó, dient que·l cors,      ab sa coomplexió, ha tal amor      com un lop o renart; que lur poder      d'amar és limitat, car no és pus      que apetit brutal, e si l'amant      veheu dins la fornal, no serà plant      e molt menys defensat.	25         30
V	Ell és qui venç      la sensualitat; si bé no és      en ell prim moviment, en ell stà      de tot lo jutgament: cert guiador      és de la voluntat. Qui és aquell      qui en contra d'ell reny? Que voluntat,      per qui·l fet s'executa, l'atorch senyor,      e si ab ell disputa, a la perfí      se guia per son seny.	35         40
VI	Diu més avant      al cors ab gran endeny: "Vanament vols      e vans són tos desigs, car dins hun punt      tos delits són fastigs, romans-ne llas,      tots jorns ne prens enseny. Ab tu mateix      delit no pots haver: tant est grosser      qu·Amor no n'és servit; volenterós      acte de bé és dit, e d'aquest bé      tu no sabs lo carer.	45
VII	Si bé complit      lo món pot retener, per mi és l'om      en tan sobiran bé, e qui sens mi      sperança·l reté és foll o pech      e terrible grosser." Aytant com és      l'enteniment pus clar, és gran delit      lo que per ell se pren, e son pillart      és suptil pensamén, qui de fins pasts      no·l jaqueix endurar.	50         55
VIII	Plena de seny,      no pot Déu a mi dar, ffora de vós,      que descontent no camp; tots mos desigs      sobre vós los escamp; tot és dins vós      lo que·m fa desijar.	60