|
#2.11: El confident.
El comando Rebel, amagat sota l'estructura d'un dels ponts del monorail que circumval.la l'estació, considera les possibles estratègies.
[Frank] Al.lots, això fa pudor de cremat... No podem romandre aquí ni un segon més. Aquest sector està ple de taps-de-suro, i el pitjor és que ja saben que hi som?
|
|
Després d'establir un codi per parlar amb els comunicadors, concretar l'horari i fixar el punt de trobada a la cantonada del darrera del bar més proper a l'espaiport del sector 2, l'Escamot Legal es separa.
[Salldar] Fins aviat.
|
|
Mentre en Salldar deixa el pont caminant dissimuladament mirant l'espai estrellat, la resta del grup planeja la millor manera d'arribar al sector 2.
[Morgh] Nanos, com anem al sector 2? Finalment, després d'una breu discussió, el grup decideix utilitzar el monorail en direcció al sector 2. Abandonen el seu amagatall i, amb molta cautela, busquen un lloc elevat des d'on salten a l'interior del primer comboi de càrrega.
|
|
El corellià i el buròcrata, que inicialment havien intentat aprofitar la maniobra de distracció oferta pel tafur i el duros per fugir, busquen refugi.
Ràpidament, l'agradable local esdevé l'escenari d'un tiroteig on tothom sembla anar armat, clients i cambrers inclosos, i disparar contra els fugitius Rebels. Fins i tot, en Salldar dispara, encara que maldestrament, contra els seus companys des de la porta. Intenta reafirmar la seva coartada i, al mateix temps, impressionar al Major Dall.
|
|
Uns minuts més tard, amagats com a polissons entre els contenidors de càrrega, els membres de l'Escamot Legal descansen després d'un dia difícil. De sobte, el brunzit del seu comunicador desperta a en Max.
[Max] (mig adormit) Eh... qui truca?
|
|
Mentrestant, en Salldar ha trobat un edifici en construcció amb uns tubs enormes d'un material desconegut amuntegat, on passar la nit.
[Salldar] (connectant el seu comunicador) John, sóc en Norman. He trobat un niu per passar l'hivern, i després aniré a caçar banthas a l'hora de sempre. Ja ens veurem a Dantooine. Sense esperar a escoltar la resposta d'en Max, desconnecta el comunicador i no passa un minut que ja s'ha adormit.
|
|
L'endemà al matí, en Salldar matina i arriba al carreró abans de l'hora prevista. Després de comprovar que no hi ha cameres de vigilància, s'amaga darrera un contenidor.
[Salldar] (connectant el seu comunicador) John, espero els banthes.
|
|
Puntual, el Major Dall entra al carreró. Malgrat la vestimenta, una gavardina llarga que oculta el seu uniforme i un barret que li tapa la cara, en Salldar el reconeix immediatament, però deixa passar uns minuts abans de deixar-se veure.
[Major Dall] On eres? En Salldar treu la documentació falsa de la butxaca i allarga el braç. La seva intenció és tornar-la a guardar immediatament, però en Dall, més ràpid, li pren de les mans i se la mira detingudament.
[Salldar] Què? Content? El Major treu un petit lector òptic que passa per la banda magnètica del document. Uns segons més tard, un llum vermell il.lumina el petit aparell.
|
|
Abans que en Salldar pugui reaccionar, en Dall es posa la mà a la butxaca i activa el seu aparell comunicador.
[Salldar] Què fas? En aquell moment, quatre soldats d'assalt entren al carreró bloquejant l'única sortida. En Salldar empal·lideix i comença a notar com la sang se li acumula a les orelles. Sorprès, és incapaç de reaccionar. El Major comença a cridar ordres als seus homes. De sobte, un fort tremolor els sacseja. Tots cauen a terra, incapaços de mantenir l'equilibri. En Salldar aprofita aquella oportunitat per fugir. S'incorpora. La sang li raja d'un trau al cap. Comença a córrer cap a la sortida del carreró. Encara a terra, el Major li agafa les cames i el fa caure estrepitosament. El Major s'estira desesperadament per recollir una targeta de dades que ha perdut durant l'últim sisme. Sigui quin sigui el contingut de la targeta, és important, pensa en Salldar, doncs en Dall lluita per agafar-la. En Salldar colpeja amb el taló la boca del Major. S'aixeca tentinejant. Agafa la targeta de dades. Desenfunda el blaster. Comença a córrer cap els soldats d'assalt, que ja s'estan incorporant. Intenta obrir-se pas a trets. Malgrat ferir-ne un al braç, els soldats l'aconsegueixen reduir tustant-lo amb les culates dels rifles. Instants després, en Salldar es torna a trobar a terra i rep cops per tot arreu. Abans que un dels soldats li dispari un raig estabornidor, sumint-lo en la inconsciència, té temps d'activar el seu comunicador i dir unes paraules.
[Salldar] John, els banthas se'm mengen... fes-hi alguna cosa...
|
|
En aquell mateix moment, arribant al sector 2, en Max es torna a despertar. Aquest cop reconeix la veu d'en Salldar demanant ajuda. Tot seguit, sent un tret i una altra veu:
[Major Dall] Porteu-lo a la caserna. Suposo que us el faran portar al sector 2 a... i, de sobte, es talla la comunicació amb un soroll que indica que el comunicador ha estat esclafat.
[Max] Nois, aixequeu-vos! En Salldar té problemes!
|